Latest News
Everything thats going on at Enfold is collected here
Hey there! We are Enfold and we make really beautiful and amazing stuff.
This can be used to describe what you do, how you do it, & who you do it for.
VI Certamen de Jóvenes Intérpretes de Escuelas de Música
Es un placer para nosotros anunciar la apertura de inscripciones para el VI Certamen de Jóvenes Intérpretes de Escuelas de Música de ámbito nacional.
Este evento, que ha ganado reconocimiento por su excelencia y compromiso con el talento emergente, ofrece una plataforma única para jóvenes músicos para mostrar su habilidad y pasión por la música.
Fecha del certamen: 19 de mayo de 2024
Lugar: Teatro Carolina Coronado, Almendralejo (Badajoz)
Categorías: Elemental A, B y C
Nos gustaría invitar cordialmente a los estudiantes de su escuela a participar en este emocionante certamen. Además de la oportunidad de exhibir su talento ante un distinguido jurado, los participantes tendrán la posibilidad de ganar premios emocionantes y reconocimiento dentro de la comunidad musical.
Para inscribir a sus estudiantes o para obtener más información sobre el certamen, por favor visite nuestro sitio web oficial Certamen de Jóvenes Interpretes de Escuelas de Música – Escuela Municipal de Música de Almendralejo o contáctenos directamente a info@escuelamusicaalmendralejo.es / (+34) 689 58 31 20
¡Esperamos con entusiasmo contar con la participación de sus estudiantes y ayudar a nutrir y celebrar el talento musical emergente en nuestro país!
Bases completas en pdf
La ironia necessita còmplices o açò és música celestial
Amb el següent treball que tracte amb diverses metàfores i que desenvolupe lliurement, rendisc el meu petit homenatge a JOAN FUSTER I ORTELLS amb motiu del Centenari del seu naixement i el 30é. Aniversari de la seua mort ocorreguda el dia 21 de juny de 1992.
El treball estructurat com un pasdoble i amb diverses metàfores de Joan Fuster, tracte de la Música Celestial amb una Còmplice Ironia.
Amb aquest treball pose fi a la Trilogia Irònica que abasta els següents articles:
Aquesta Música em posa la pell de Gallina – Periòdic «Ciudad» d’Alcoi el 23 d’abril de 2010 i el 2 de gener de 2011
«Açò és Música Celestial o la Ironia necessita Còmplices» – Pàgina66 d’Alcoi 3 de maig de 2015 i en la Revista MÚSICA I POBLE nº 179 (maig de 2015, pàg. 66 i 67) que edita la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
«Qualsevol soroll premeditat ja pot considerar-se que és música«.
Rememorat el Centenari del naixement i el 30é Aniversari de la mort de Joan Fuster i Ortells, vull retre el meu petit homenatge a aquest excepcional personatge amb el següent treball, relat què amb l’estructura musical d’un pasdoble i amb diverses metàfores seues, tracte de la música celestial amb una còmplice ironia.
Introducció:
«Les metàfores – les bones metàfores – no són sinó definicions imprevistes: dir la mateixa cosa, però per sorpresa. És una manera de dissimular-ne la trivialitat, i per això els poetes (i els que no ho són) l’usen copiosament».
Si el lector m’ho permet i aprofitant-me de les seues metàfores i no «cal dir que les presento sense demanar condescendència ni complicitat«, vull fer-vos partícips d’algunes singularitats solfístiques i de diverses essències populars que es reviuen en les festes de la nostra geografia, (Festes patronals, Falles, Moros i Cristians, …).
«La veritat és que mai no he pensat, de debò, escriure, les circumstàncies m’han adreçat, fins i tot, es probable que m’equivoqui. De tota manera, he de córrer aquest risc».
Acord dominant:
“La música es el arte de bien combinar los sonidos en el tiempo”.
Aquesta clara i breu definició sobre la música, la vaig rebre del mestre de solfeig quan vaig iniciar els meus estudis musicals.
Efectivament, aquest art que combina els sons de la veu humana o dels instruments i dels uns amb els altres d’acord amb les lleis de la melodia, de la harmonia i del ritme, habitualment ens produeixen dins del nostre ser, unes sensacions agradables, suggestives, racionals i lògiques. No obstant això, també percebem que en diverses ocasions, aquests sons produeixen en la nostra ànima unes sensacions molestes, irritants i fins i tot desagradables, és a dir, sentim música trastornada.
Melodia o to principal:
La Festa d’un poble i la seua Música.- Són en aquestes celebracions, alegres i bullicioses, quan una població recorda al seu patró o/i commemora un fet important de la seua història o tradició, tanmateix, al formar part d’un mateix sentiment col·lectiu, serveix per a enriquir l’esperit del ciutadà, manifestant clarament la capacitat d’assimilació social i cultural de tot un poble.
«Les veritats cal exagerar-les perquè resultin creïbles».
Veritablement i al formar part de les nostres arrels, els sentiments els mostrem clarament a través de la música, la mímica i la paraula, i reafirmant les qualitats i els defectes del nostre lloc de naixement i d’educació generacional, els utilitzem com un signe d’identificació cultural i com no, musical i festera.
Introducció al trio (piano):
«La ironia necessita còmplices».
Sabem que la ironia com a forma d’humor, consisteix en dir el contrari d’allò que volem expressar, per això musicalment i “festivament” matisem: la ironia necessita còmplices.
Trio (subdominant?) – piano:
Siga com siga, resulta inseparable el lligam de les festes amb la música. Així doncs, com «tots els versos estan ja fets«, i per donar-li un caràcter jocós i sarcàstic però assossegat, parlarem de poesia, és a dir, de música, de mímica i naturalment de festa.
«Les lliçons més útils són aquelles que decidim no aprofitar, i precisament perquè no les aprofitem».
Sabem que la festa ens duu a l’alegria i la diversió i que la clau de tota festa és la fer-nos partícips, i ho podem fer de dues maneres, activa i/o contemplativa, entenent que la primera, esmenta a tots aquells que organitzen i intervenen en la festa, mentre que la segon, al·ludeix als que si gaudeixen d’ella, però mostrant una actitud observadora i/o curiosa, en definitiva menys participativa.
«L’artista mai no està obligat a justificar la seva obra. Per principi, ell sempre té raó«.
Simultàniament és fonamental saber, què quan parlem i “sentim” les diverses composicions que interpreten els musics, no només tenim que valorar-les per la seues qualitats musicals i artístiques, sinó també per la seua idiosincràsia pròpia i pels seus referents històrics.
Introducció al trio (fort):
«Les aparences no enganyen, són aparences».
Però amb tot i musicalment parlant, contemplem que any rere any es propaguen en aquests esdeveniments, diverses discrepàncies solfístiques en les quals s’imposa una brillant? deformació interpretativa i sempre, allunyada a la creació original de l’obra. A més trobem colles d’artistes musicòmans? què amb la perfecta complicitat d’altres colles, parodien aquestes creacions musicals.
Trio (dominant?) – fort:
«Rarament es pot formular una veritat, cert tipus de veritat en tot cas sense que sembli una insolència«.
Moltes vegades escoltem expressions com «Açò és música celestial«, referint-se naturalment, al concert que ofereixen els executants de les fustes (xirimites incloses) amb una obstinació salvatge de tocar sempre en octaves super agudes i a més, desafinades, com també altres indòmits tocadors, amb la sana intenció de desdoblegar els saxòfons, les trompetes o els trombons o fins i tot les tubes, i emprenyats molts d’ells en bufar més fort que els companys que toquen al costat, és a dir, confonen la grandiositat d’un fort amb el so esgarrifós que produeixen.
«En art, la forma més justa de realisme és la caricatura«.
Tanmateix és significatiu el realisme personificat per alguns timbalers, què metrallant les partitures i amb les seues carasses i cabrioles, deixen bocabadats a un bon nombre de concurrència i condimentat amb els aporregadors de bombo, aconsegueixen espantar les mosques dels pobles més llunyans.
Si per una banda, descobrim a l’expert què amb tota l’aparença de músic, executa sense (o amb) “pudor” diverses solfes, per l’altra, es quedem sense paraules amb la comunicació sonora produïda pels instruments que empren les colles de batucades quan fan les seues tronadores demostracions i fins i tot, gaudim amb l’enginyós efecte melòdic aconseguit barrejant el pasdoble Valencia amb Cuando salí de Cuba.
«En art, la forma més justa de realisme és la caricatura«.
Efectivament, concebent que el so embriagador dels timbals duu a molts festers a aquest món celestial, és summament harmoniós veure a un cabo què amb un pet de sabre, es mou als aires del molinet1.
Així mateix aprovem amb mamballetes quan sona el tros mogudet: la pujà de … em posa la pell de gallina o vull sentir els timbals en els ronyons, potser per què només els agrada la música pel soroll que provoca i sense qüestionar-se què per a pujar, primerament hi ha que tocar baixet, és a dir suau o piano.
Quan diem les següents simpàtiques sentències: Açò ho pague jo. Pareixes una trompa marinera, o quina “marxeta” tocareu ara?, tots fem vots per a guanyar-se el cel. No obstant és més dolent que una pedregada quan escoltem aforismes com: Portat, menjat, begut i tornat, o poc tocar i molt cobrar, … en lo que cobreu, o aquest què em va deixar bocabadat: els músics teniu un mèrit impagable, mentre nosaltres ens fem el vermudet, vosaltres no pareu de bufar.
Així mateix, contemplem l’espontània complicitat d’alguns miróns o companys de correries, participant en aquests tipus de manifestacions o la situació molesta i inoportuna que pateix el públic que roman a la vorera del carrer, bé dempeus o bé assegut, quan alguns elements humans es “claven” pel mig i d’eixa manera inapropiada, no ens deixen gaudir de l’acte que esdevé en eixe instant.
«Fins i tot en els plaers més sensuals, hi ha una manera intel·ligent de gaudir-los».
Com he dit adés, els humans necessitem treure a l’exterior tots els sentiments que tenim arrelats en el lloc més profund del nostre ésser, sensacions que algunes vegades s’enfronten a la lògica i al raonament, i de la mateixa manera que descobrim que «en general no són els perjudicis que ens obliguen a obrar d’una manera o d’altra: sinó que ens hi obliguen, ben mirat, els perjudicis dels altres, trobem que la paraula (en aquest cas la mímica, la música i la festa) li fou donada a l’home, no per a revelar, ni per a ocultar els seus pensaments, sinó per justificar-los».
Da capo:
«Quan alguna vegada sembla que esteu d’acord amb altri, no em dubteu pas: és que hi ha un malentès«.
Si tots sabem que els músics coneixen el seu meravellós art i que els festers són tots ells, fervorosos defensors d’aquestes tradicions fins i tot mil·lenàries, per què algunes d’aquestes demostracions es repeteixen regularment en el desenvolupament de les festes, sabent bé que hi ha una gran quantitat d’humans que discrepen dels comportaments anteriorment referits?.
Un llarg calderó . . . . o pausa . . . .
Coda:
«En art, la memòria és un error«.
Vull manifestar que aquest treball no pretén en cap moment tindre un caràcter ofensiu, ni tampoc procura donar cap discurs moralitzador ni als músics, ni als festers, ni als espectadors, ni molt menys pretén interferir verbalment en el desenvolupament tradicional de les festes, sinó que he volgut més bé, donar-li un caràcter jocós i sarcàstic a tot el seu contingut.
Si ho he aconseguit, benvingut siga, en cas contrari només jo passaré la pena.
Final:
«El poble diu “fer com fan n´és pecat. O sigui: “Com més serem, més riurem«.
Salut, Festa i Música.
Vicent Agulló
Postil·les; 1.- Pegar voltes i voltes sense para ni deixar de moure’s.
Pd. Els textos redactats amb lletra negreta i “cometes” pertanyen a l’assaig INDAGACIONS I PROPOSTES de Joan Fuster i Ortells – Edicions 62 i La Caixa – 1981.
La CESM en el I Congreso de Bandas de la Comunidad de Madrid
Organizado por la Federación de Bandas de la Comunidad de Madrid con la colaboración del Ayuntamiento de Getafe y la Confederación Española de Sociedades Musicales
La CESM participa en este tipo de eventos, donde aporta la experiencia y una la visión más global del colectivo
Getafe, 12 de abril de 2024
La Confederación Española de Sociedades Musicales (CESM) participa en el I Congreso de Bandas de la Comunidad de Madrid que se celebrará los días 13 y 14 de abril.
Vicente Cerdá García y Luis Vidal Domínguez, presidente y tesorero, respectivamente de la CESM participaron en el I Congreso de Bandas de la Comunidad de Madrid
Organizado por la Federación de Bandas de la Comunidad de Madrid con la colaboración del Ayuntamiento de Getafe y la Confederación Española de Sociedades Musicales y ha reunido a todas las bandas de la Comunidad de Madrid.
Por la CESM han participado el 13 de abril en el Espacio Mercado de Getafe participará Vicente Cerdá García, músico, presidente de la CESM y miembro de la Junta Ejecutiva de la CISM:
Mesa Redonda: «Presente y futuro de las bandas de música»
Junto los ponentes:
El 14 de abril en la Sala conferencias del teatro Federico García Lorca también en Getafe participará Luis Vidal Domínguez, músico, economista y tesorero de la CESM:
Ponencia: «Fiscalidad en asociaciones culturales»
Cada vez más la CESM participa en este tipo de eventos, donde aporta la experiencia y una la visión más global de nuestro movimiento cultural, musical y sobre todo social de las bandas de música.
https://bandasdemadrid.com
Programa completo del I Congreso de Bandas de la Comunidad de Madrid
Sobre la CESM
La Confederación Española de Sociedades Musicales (CESM) es una entidad asociativa, sin ánimo de lucro, formada por diferentes federaciones que representan a las sociedades musicales de las comunidades autónomas del estado español, aglutinando y representando a más de 1.300 sociedades musicales, el 86% de España, con más de 110.000 músicos (amateurs en su mayor parte), 120.000 alumnos en su red de escuelas de música y danza y una masa social de más de 1.000.000 de personas. Estas entidades están gestionadas por más de 12.000 directivos voluntarios que realizan su labor de forma totalmente altruista y desinteresada, lo que hace posible que varios millones de personas, en todo el territorio nacional, conozcan de cerca a este gran colectivo, por tener un familiar o algún conocido cercano en una sociedad musical, en su escuela o en alguna de sus agrupaciones artísticas: banda de música, orquesta, coro, etc.
Desde 1993, la CESM persigue el objetivo de aunar todos los esfuerzos en favor del desarrollo del colectivo de las bandas de música, desde el asociacionismo civil, con el propósito de unir las federaciones que la integran para promover, difundir y dignificar la afición, enseñanza y práctica de la Música, potenciar el asociacionismo y proporcionar a la sociedad civil un medio de desarrollo y articulación cultural.
Como interlocutor institucional, la CESM lidera la representación nacional del mundo bandístico y es miembro del pleno del Consejo Estatal del INAEM desde el 2010, lo que le confiere el carácter de interlocutor válido para abordar todas aquellas cuestiones relacionadas con este enorme colectivo a nivel estatal e internacional.
También es miembro de la Sociedad Española de Musicología, Mesa Mercartes-Plataforma Profesional de las Artes Escénicas y la Música, de la Unión Europea de Músicos Aficionados y de la World Association for Symphonic Bands and Ensembles (WASBE).
Desde 1995, la Confederación Española de Sociedades Musicales es miembro de la International Confederation of Music Societies (CISM) y, a través de ella, de la UNESCO.
En la actualidad la CESM está compuesta por:
El Chapí más desconocido recuperado en la Llosa de Ranes
El proyecto «El clau de vents: registre sonors» en colaboración con la Societat Musical de La Llosa de Ranes y el Ayuntamiento de La Llosa de Ranes, han recuperado cuatro piezas originales para banda de Ruperto Chapí Lorente (1851-1909) compuestas a principios de la década de 1870
10 de abril de 2024.
La musicología dedicada al repertorio histórico de las bandas de música vive un momento de gran proyección. En este contexto de restauración de materiales olvidados, se suma el proyecto llevado a cabo en La Llosa de Ranes (València) bajo el título «Chapí inèdit per a banda», donde un grupo de músicos han puesto en valor cuatro piezas olvidadas del genio de Villena que se conservan en el archivo de la Societat Musical de La Llosa de Ranes.
La Societat Musical de La Llosa de Ranes es una entidad musical centenaria que demuestra una preocupación especial por su patrimonio musical. Como prueba de este hecho, destaca la inmensa labor realizada en su archivo donde han sido catalogadas y digitalizadas más de 3.000 composiciones que pueden consultarse en su web.
Ha sido en este fondo donde se han localizado cuatro piezas inéditas de Ruperto Chapí Lorente (1851-1909), datadas durante el tiempo en que ejerció como músico mayor del 3er regimiento de Artillería de Madrid, entre los años 1872 y 1874.
De este breve periodo sabíamos, por sus memorias, que había compuesto diferentes piezas menores, así como transcripciones de óperas para la banda pero que hasta el momento yacían desaparecidas. Cabe añadir que fue durante esta coyuntura militar cuando inició la composición de su «Fantasía Morisca o la Corte de Granada», probablemente, la obra más importante del repertorio bandístico del s. XIX español.
Las piezas recuperadas dentro del proyecto «Chapí inèdit per a banda», han consistido en dos pasodobles y dos polcas, titulados: «Ecos de la guerra», «Pasodoble», «Polka militar nº1» y «Polka militar nº2». La transcripción y adaptación han corrido a cargo de Darío Giner Climent, subdirector y uno de los responsables de la gestión del archivo de la Societat Musical de La Llosa de Ranes.
La interpretación ha sido efectuada por la «En clau de vents: wind band», un conjunto creado ex profeso e integrado por músicosprocedentes de La Costera, la Ribera Baixa, La Safor y la Vall d’Albaida, bajo la dirección de David Castelló Silvestre. La grabación tuvo lugar el domingo 18 de febrero de 2024 en el Auditori Mestre Vicent Tortosa de La Llosa de Ranes y contó con latoma de sonido del técnico Arnau Muria Pérez.
Este ha sido el último de los proyectos de recuperación del repertorio histórico para banda de música llevado a cabo por En clau de vents: registres sonors que se une a los realizados anteriormente con la Unió Artística Musical d’Ontinyent, la Societat Musical de La Llosa de Ranes, la Unió Musical La Nova de Quatretonda y La Unió Musical Santa Cecília de l’Alqueria de la Comtessa. En breve se darán noticias sobre otras piezas que van a ampliar el conocimiento de dicho repertorio.
«En clau de vents: registres sonors» es una iniciativa sin ánimo de lucro desarrollada en Youtube e Instagram. Se trata de una propuesta de musicología aplicada dedicada a la recuperación de la música de histórica de banda. Nació en el verano del año 2020 y está coordinado por el historiador Frederic Oriola Velló (Quatretonda, 1978), la musicóloga Mari Ángels Faus Mascarell (Ròtova, 1977) y el técnico de sonido Arnau Múria Pérez. La iniciativa cuenta con la colaboración de diferentes investigadores, directores de banda y musicólogos, tanto valencianos como del resto del estado español, que colaboran en la recuperación del patrimonio musical de las bandas de música.
Ecos de la guerra: pasodoble
Pasodoble
Polka militar nº1
Polka militar nº2
I Concurso Nacional de interpretación de solos de pasodobles
Banda de Música de Moratalla estamos de celebración por nuestro 170 Aniversario. Somos una agrupación musical perteneciente a la localidad de Moratalla (Murcia), cuyos orígenes se remontan a 1854. Actualmente formamos parte de la Federación de Bandas de la Región de Murcia.
Una de las iniciativas puestas en marcha con motivo de esta celebración. Se trata del I Concurso Nacional de interpretación de solos de pasodobles para trompeta y saxofón.
El motivo de este email es pedirles colaboración para la difusión del concurso a través de las redes sociales que gestionan. Del mismo modo que les animamos a unirse a esta celebración compartiendo esta información con el resto de bandas que forman parte de la Federación de Bandas de la Reción de Murcia, así como con cualquier otra entidad o agrupación musical a la que consideren que le puede interesar.
Si más menester, y agradeciendo enormemente su buena predisposición y atención, reciban un cordial saludo de parte de la Banda de Música de Moratalla.
*Plazo de solicitudes hasta el 15 de mayo de 2024.
*Adjunto bases del concurso.
XXII Ciclo “Aula de Conciertos” Rosa Garcia, violonchelo y Javier Soriano, piano
Yecla, 8 de abril de 2024
La Asociación de Amigos de la Música de Yecla, informa que el próximo sábado 13 de abril de 2024, a las 19:30 horas, se llevara a cabo el cuarto de los conciertos incluidos en la programación del XXII Ciclo “Aula de Conciertos”, organizado por la Escuela de Música de la Asociación de Amigos de la Música de Yecla y la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de nuestra ciudad. Esta vigésima segunda edición cuenta con la colaboración de: Dúo-Graph, Familia Castaño, Dígicol, Iberpiano, Juan Palao Peña, Autobuses Pelotón, Daemon4, YeclaGrafic, Davó, Frutas y verduras Hermanos Juan Ortuño, Suministros Lomar, Spumaytel, Xti y Sensei, y como en otras ediciones anteriores también cuenta con el apoyo de los medios de comunicación locales: Onda Regional de Murcia, elperiodicodeyecla.com, Teleyecla, Onda Cero Yecla, La Jungla Radio, Cope Yecla, Siete Días Yecla y Ser Arco Norte.
Este cuarto concierto del Ciclo se realizará en la Sala de Audiciones de la Escuela de Música, a las 19:30 h. con aforo limitado para 90 personas, y previa reserva de sillas contactando con la Escuela de Música. Consistirá en un concierto interpretado por Rosa Garcia, violonchelo y Javier Soriano, al piano, ambos profesores de nuestra Escuela de Música.
Será emitido en directo a través del Canal YouTube de la Asociación de Amigos de la Música de Yecla.
https://www.youtube.com/channel/UCKtttm7ckVnlm2vkHMl4-aw
Cartel del concierto
Un poco más sobre ellos:
Rosa Garcia i Parera (violonchelo)
Nació en Barcelona, se inició con el piano a los 4 años en la escuela de música de Torrejón de Ardoz, continuó sus estudios en el Conservatorio Municipal de Música de Martorell (Barcelona).
En 2012 accede al Conservatorio Profesional «Ana María Sánchez» de Elda para realizar los estudios de violonchelo y piano. Actualmente, está finalizando el Grado Superior de Interpretación de Violonchelo en el Conservatorio Superior de Música «Óscar Esplá» de Alicante.
Ha participado en cursos de perfeccionamiento con importantes solistas nacionales e internacionales.
Colabora con la Orquesta Sinfónica del Teatro Castelar de Elda y es componente de la Orquesta Sinfónica de Villena y la Banda sinfónica se la Unión Musical de Sax.
A su vez, es profesora de Violonchelo y Contrabajo en diversas poblaciones, entre ellas la Escuela de Música de la Asociación de Amigos de la Música de Yecla.
Javier Soriano Lorenzo (piano)
Nace en Yecla en 1992. Comienza sus estudios musicales en la Escuela de Música de Yecla iniciándose en el saxofón a la edad de 8 años bajo la tutela de Ángel Hernández Azorín. Posteriormente, en el año 2006 realiza la prueba de acceso al conservatorio municipal “Julián Santos” de Jumilla, a 1º de Saxofón de Grado Medio, consiguiendo plaza con excelentes calificaciones. Dos años después, viendo su gran rendimiento en la asignatura de Piano Complementario como alumno de Mª Ángeles Tomás Martínez, realizó la prueba de acceso a 2º de Grado Medio de Piano, consiguiendo plaza en el mismo centro. Además desde ese año es alumno de Elías Rodríguez Azorín en la Escuela de Música Yecla con el que perfecciona sus estudios de Piano. Tras una ampliación de matrícula de piano, pasó de 4º curso a 5º curso de Piano de Grado Medio en el periodo 2011-2012 como alumno de Delia Pardo Carrión, cursando, además, 5º de Saxofón de Grado Medio con Fini Gómez Marín. Finalizó sus estudios en las enseñanzas profesionales en el año 2013, graduándose en piano y en saxofón. En este mismo año accedió, tras superar la prueba de acceso de piano, al conservatorio superior de música de Murcia “Manuel Massotti Littel” bajo la tutela del profesor Dr. Antonio Narejos Bernabeu, donde finalizó sus estudios en el año 2017.
Asimismo desde el año 2006 hasta la actualidad, pertenece como saxofonista a la banda de la Asociación de Amigos de la Música de Yecla, con la que ha recorrido diversos lugares de la geografía española participando a su vez en importantes certámenes nacionales e internacionales.
Además de su formación clásica, estos últimos años ha ampliado su conocimiento musical en el ámbito moderno, realizando estudios de producción musical y canto en la escuela de música de Yecla con los profesores Rubén Cecilia Bernal y José Antonio Cecilia Bernal respectivamente. En la actualidad forma parte del claustro de profesores de esta misma escuela como profesor de piano y pianista acompañante. Para poder asistir presencialmente al concierto, y debido al aforo limitado de la Sala a 90 personas, se deberá de reservar, hasta completar el aforo de la sala en la Conserjería de la Escuela de Música, llamando al teléfono 968752485 o a través del correo: administración@amigosmusica.com; en horario de lunes a viernes de 16:30 a 20:30 h. El día del concierto, si quedan sillas libres, se asignarán por riguroso orden de llegada hasta completar la capacidad permitida.