Conforme anem avançant en el segle XX anem comprovant com la figura de la dona va prenent, molt poc a poc, rellevància en les diferents branques de la cultura.
És el cas de Matilde Salvador Segarra que és considerada com la més important professional de la seua època, quan la igualtat de gènere començava a ser un referent social i ja s’endevinava un altre estatus social.
Las Bandas de Música, MANOLI ARACIL / 19 de octubre de 2021
A Matilde Salvador se la considera una dona polifacètica, perquè no solament la seua creació es va limitar a les innombrables obres musicals, sinó que també es va dedicar a la pintura. És una de les figures més representatives del sentiment indentitari valencià pel seu fort compromís cap a la llengua i la seua cultura; per això va rebre la medalla de la Universitat de de Castelló (1998) i de València (2001) i la Creu de Sant Jordi (2005), entre altres guardons.
Nascuda a Castelló de la Plana, l’any 1918, el seu cercle social i familiar li va afavorir culturalment, perquè el seu avi era violoncel·lista, la seua tia una excel·lent pianista, el seu pare un gran violinista que va impulsar la creació de la Societat Filharmònica i el Conservatori de Castelló, i la seua mare es dedicava a la pintura de la mà del mestre Vicent Castell Doménech. Tota una gran família impulsada per l’art que va afavorir a aquesta gran figura femenina valenciana per a convertir-se en un esperó i impuls del desenvolupament cultural.
A la primerenca edat de sis anys ja va començar a estudiar piano amb la seua tia, aconseguint el títol Superior als 18 anys, continuant amb Harmonia, Composició i Orquestració de la mà de Vicente Asensio, que posteriorment es va convertir en el seu marit en 1947.
Les obres de Matilde Salvador destaquen sobretot en la música escènica i coral. Va poder gaudir de la majoria de les seues estrenes, entre elles dues òperes, a més de ballets, cantates escèniques, música religiosa i representacions nadalenques. A això se li uneix il·lustracions sonores per a les representacions de teatre clàssic. Va musicar poemes de Bernat Artola Tomás, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc.
Primera dona a realitzar una estrena en el Liceu de Barcelona
Amb l’estrena de la seua òpera Vinatea en 1974 es va convertir en la primera dona que estrenava les seues obres en el Liceu de Barcelona. La seua altra òpera La Filla del Rei Barbut s’estrena anteriorment en 1943 en el Teatre Principal de Castelló. La primera es basava en el llibret de Xabier Casp i la segona en el text de Manuel Segarra Ribés.
La seua obra és tan variada que acull tota l’extensió de composicions per a cor, cor i orquestra, grup instrumental amb òrgan, cançons per a concert, sobretot amb veu i piano i acompanyament de guitarra i orquestra. Apuntem que l’Himne de la Ciutat de Castelló de la Plana va ser adoptat en 1987 d’una de les seues composicions la Marxa de la Citutat.
Ja hem apuntat que la majoria de les seues obres eren la inclusió de música a textos, tant de poetes clàssics que contemporanis que van veure les seues obres musicalizadas sense límit de llengües: castellà, gallec, català, mallorquí, alguerés, anglés….
Quant a la secció discogràfica, hem d’afegir que hem tingut una gran sort perquè els enregistraments ja podien gaudir-se amb comoditat, fet que ha donat lloc a conservar moltes de les seues obres. El seu gran virtuosidad pianística ha sigut immortalitzada gràcies a això, podem escoltar de la seua pròpia mà les seues interpretacions de concert acompanyades de cantants.
La seua professió de docent en el Conservatori Superior de Música de València la va fer exercir com a crític musical en diversos diaris i revistes de les ciutats de Catalunya, València i Castelló.
Nombrosos són els seus premis al llarg de la seua carrera, entre ells destaca el de composició coral Joaquín Rodrigo que va aconseguir en dues ocasions i el de Joan Senet a València per la seua col·lecció de cançons Planys, Cançons i una Nadala totes elles per a veu i piano.
Les obres per encàrrec són nombroses en qualsevol aspecte, obres obligades per a concursos i premis tant nacionals com internacionals. Podem destacar el de José Iturbi de piano o el de la Ville de Carpentrás (França).
Filla Predilecta de Castelló, la seua ciutat natal
Els seus reconeixements són innombrables, tant acadèmics com institucionals. Va ser la primera dona a ser nomenada Filla Predilecta de Castelló de la Plana, distingida per la Generalitat Valenciana al Alt Mèrit Cultural , la Creu de Sant Jordi per la Generalitat Catalana, medalles d’or per les Universitats Valencianes… també va ser nomenada Valenciana de l´Any de la Fundació Huguet de Castelló. Una de les sales de l’Auditori de la Universitat de València porta el seu nom, a més de diversos centres de jubilats, biblioteques i instituts d’ensenyament; a això se li sumen carrers, places i avingudes en tot el territori valencià.
No podem deixar a un costat la seua faceta com a pintora, en la qual, va anar igualment prolixa, deixant com a mostra magnífiques obres sobre vidre. Una forma autodidacta que va començar en 1983 i que no va parar de mostrar en exposicions tant individuals com col·lectives, tant nacionals com internacionals. Entre els museus internacionals podem veure mostra de les seues obrar en alguns com el Naïf de Jaén o el Max Fourny de París.
Aquest personatge és sens dubte d’una gran influència en la cultura valenciana, perquè va desenvolupar tots els seus coneixements entre les ciutats de Castelló i València en les quals va repartir la seua vida.
Posseïa un gran caràcter vital i les seues creacions no van recular fins a la seua mort
Matilde Salvador posseïa un caràcter molt vital, inquiet, lluitador, nacionalista, amb una forma molt autodidacta que li permetia no sentir-se vinculada a cap escola; estimava les tradicions i el folklore valencià, de fet, sempre va parlar en valencià. La seua creativitat no es va veure minvada fins a la seua mort. Música i pintura eren imparables a les seues mans. Dia a dia augmentava la seua singular obra i així i tot no totes les seues creacions estan publicades, a pesar que en la Societat General d’Autors hi ha tres centenars sota el seu nom. La seua defunció el 5 d’octubre de 2007 va ser sobtat a causa d’un accident cerebrovascular.
El més significatiu d’aquesta dona és la gran influència valenciana que ha exercit dins de la nostra cultura, una dona incansable en les seues creacions. Personatges d’aquestes característiques són els que fan que es desenvolupe la cultura pròpia dels pobles, en aquest cas els valencians, aconseguint un caràcter propi, singular i definit.
Poques les paraules que la poden definir per la seua grandiositat artística i encara més puntual pel seu gènere, motiu pel qual Matilde es referent d’ aquesta secció de “Pioneres” com una de les figures femenines que van influir en la història de la música, ja no per la igualtat, sinó pel fet de simplement ser dona en el context social que com podem comprovar en aquesta època (mediats del segle XX) Matilde Salvador ja ocupa un lloc merescut en la història per la seua creativitat pròpia.
Destacats
«La condició de ser dona i haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra. No es comprén la meua producció musical i pictòrica sense aquests llaços» Matilde Salvador en 2004 en rebre el guardó de Dona de l’Any de la ciutat de Castelló.
Va ser distingida amb l’Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Creu de Sant Jordi entre altres premis.
Principals guardons rebuts per Matilde Salvador
1945 Marxa de la Ciutat de Castelló, adoptada com a himne oficial l’any 1987.
1964 Premi Joan Senent per Planys, cançons i una nadala.
1967 Premi Joaquín Rodrigo de composició coral per Cantada de l’ocell.
1973 Premi Joaquín Rodrigo de composició coral per Vent, veu, àlber.
1979 Premi de Música Ciutat de Castelló per Cançoner de la Ciutat i terme de Castelló.
1979 Premi Colós del País Valencià
1984 Premi d’actuació cívica catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona.
1986 Voladoret d’Or de la Colla del Rei Barbut, en la primera edició d’aquest premi.2
1988 Inauguració del Centre Cultural Matilde Salvador d’Aldaia (València).
1989 L’Ajuntament de Benicàssim li dedica un carrer.
1993 Premi Senyera de Jaume I de la Comissió Cívica Jaume I de Castelló.
1995 La Akademia Cantos et Fidis del L’Alguer (Sardenya-Itàlia) posa al seu cor el nom de Cor Matilde Salvador.
1995 IES Matide Salvador a Castelló de la Plana.
1996 Valenciana de l’Any de la Fundació Huguet de Castelló.
1997 Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.
1998 L’Ajuntament d’Onda li dedica un carrer.
1998 Medalla d’Or de la Universitat Jaume I de Castelló.
1999 Porrot d’Honor dels Lletres Valencianes de Silla.
2001 Medalla d’Or de la Universitat de València.
2004 Dona de l’any de Castelló de la Plana.
2005 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
2007 L’Ajuntament de Castelló li dedica un carrer.
